JOAN MARI CARDONA

 

Historiador

 

Ibiza-Eivissa

 

La consellera de Cultura, Sonia Cardona, con el técnico de Patrimonio, Jaume Escandell. CONSELL DE FORMENTERA

Formentera, 12 de Marzo de 2013

La arqueología protagoniza las terceras Jornades Joan Marí Cardona

El ciclo para divulgar el patrimonio formenterense se inicia con una visita al Cap de Barbaria

REDACCIÓN | IBIZA Del 17 al 22 de marzo se celebrará en la sala de actos del área de Cultura y Patrimonio del Consell de Formentera la tercera edición de las Jornades d´Estudis Locals Joan Marí Cardona, un ciclo de conferencias dedicadas a promover y difundir la investigación en el campo del patrimonio cultural de la isla.....

 

 

 

Fragment del mapa Parròquies i véndes parroquials. PORTMANY. ILLES PITIÜSES VI, JOAN MARÍ CARDONA, IEE

Diario de Ibiza, 8 Dic. 2012

Camins d´història | 10è aniversari de la mort de Joan Marí Cardona

La festa de la Puríssima, a Forada

Amb motiu del 10è aniversari de la mort de Joan Marí Cardona, i en homenatge i com a continuació de la seua feina, l´Institut d´Estudis Eivissencs, el Diario de Ibiza i el Consell d´Eivissa reediten, coincidint amb les festes dels pobles, alguns dels nombrosos articles que l´historiador i canonge arxiver va publicar als diaris de les Pitiüses.

Com sabem, l´alqueria de Forada és una de les que l´any 1235 foren assignades com a grans hisendes al quartó de Portmany.

A la darreria del segle XIV, l´alqueria de Forada era de Bartomeu Ferrer, i entre les seues partions es mencionen l´alqueria de Benimaimó, de Pere Ferrer, una alqueria de Simó Cucarella, i una de Pere Roig, de la qual es deia sempre que era la que havia pertangut a un tal Buscastell. A la dar-reria del segle XIV era corrent trobar referències a les terres de Forada, entre elles a les de Cals Llobets (ara can Riera Llobet), o del seu pou, on es deia que una de les partions era «via que itur ad ecclesiam Sancti Antoni» (el camí pel qual es va a l´església de Sant Antoni).

El nom d´alqueria o gran hisenda deixa de donar-se a Forada, però es generalitza el nom senzill de Forada, segons confirmen els llibres parroquials de Santa Maria de 1528 a 1785. Que Forada era un indret poblat del quartó de Portmany ho indiquen els diversos cognoms familiars que s´hi van trobant entre els anys 1528-1761: Cardona, «en Miquel Forada morí a Alger» (1584), Riera, Bonet, Torres, Arabí, Serra, Tur, Rosselló.

Com totes les alqueries d´Eivissa i Formentera, també la de Forada s´anà dividint entre nombrosos propietaris, els noms dels quals anaren reflectint-se en els noms de les cases que s´hi anaven fent o que s´havien heretat de temps més antic. Pel que fa a l´alqueria de Forada, que en el segle XIV encara era totalment d´un sol posseïdor, Bartomeu Ferrer, com ja s´ha dit, es dividí en les diverses hisendes que s´anaven habitant. Per exemple, podem recordar com una casa junt amb les seues ter- res que en el registre encara es deien Forada, va rebre el nom d´un majoral que va treballar-hi anys i anys, i d´ell ençà la casa és coneguda com can Mallol.

Segurament, el fet que algunes cases anaren conservant el nom de Forada, fou un dels motius pels quals el nom general de tota la rodalia anà desapareixent. Una altra raó fou que quan la parròquia de Sant Antoni dividí en diverses véndes les dues grans véndes inicials del Cap Blanc i del Torrent, el nom de Forada no va aparèixer, i les seues famílies es varen incloure en la vénda de Buscastell. Cal pensar que això motivà que de forma general tothom l´anàs anomenant Buscastell, comarca que comprenia conjuntament Buscastell i Forada. El nom de Buscastell era més conegut antigament, sobretot pels seus molins d´aigua, dels quals es valien moltes famílies de la rodalia i de fora.

En començar el segle XX és quan els llibres de Sant Antoni ja presenten clarament, entre totes les véndes, les dues de Buscastell i de Forada. Per altra banda, però, és normal que quan es posà en marxa el col·legi públic fos conegut amb el nom de Buscastell, perquè l´opinió pública encara no tenia temps d´haver-se adonat que just s´havia construït al centre de Forada, no de Buscastell. La conservació d´aquest nom serà com un record constant de succeïts històrics dins els quals totes dues comarques, Buscastell i Forada, s´han anat movent. No és que cap dels noms històrics hagi de desaparèixer, però és normal que cada un tengui allò que de fet li correspon.

Segons digué dies passats el Diario de Ibiza, els pobladors de la vénda de Forada han pensat en la conveniència de posar més de relleu i conservar el seu nom primitiu, cosa que serà un valuós esforç per recobrar com més millor un dels més antics noms del quartó de Portmany. És ben grat saber que ja celebren les festes de Forada. Quan Forada encara corresponia a la vénda de Buscastell (1867), el vicari capitular Rafael Oliver Ribes decidí que en aquella rodalia tan allunyada de l´església, hauria de fer-s´hi una capella, quan es veiés possible. La senzilla i bella capelleta de Forada, amb l´advocació de la Puríssima, va construir-se entre els anys 1965 i 1967, és a dir, just un segle després de la determinació del mencionat vicari. El plànol de la capella és de l´eivissenc Josep Ribas González.

La capella és, com se sap, un centre religiós d´oració, però també és un punt d´unió entre totes les famílies de Forada i de les véndes amb les quals la vénda confina: Buscastell, la Vorera, el Pla, Cals Bessons.

Així, idò, a tots els de Forada, una vegada més, i especialment enguany, molts anys i bons!

Joan Marí Cardona (historiador i canonge arxiver)

 Diario de Ibiza, 8 de desembre de 2000

 

 



Es Polvorí abre sus puertas a los ficheros y las obras de Joan Marí Cardona VICENT MARÍ

Ibiza, 5 Dic. 2012

Es Polvorí abre sus puertas a los ficheros y las obras de Joan Marí Cardona

La muestra formará parte de las primeras actividades que verán la luz con motivo del año Villangómez

La muestra ´Joan Marí Cardona, Cronista d´Eivissa´ se inauguró ayer en el espacio cultural de Es Polvorí, donde permanecerá abierta al público durante dos meses, hasta el 31 de enero del próximo año, para que además de los visitantes en general puedan acudir a contemplarla los centros escolares.

La exposición, que ya se presentó en Sant Rafel, incluye nuevas imágenes y documentos del hijo adoptivo de Ibiza, sus ficheros de investigador, algunas de sus obras dedicadas a Marià Villangómez y que forman parte del legado del poeta y nuevas imágenes, entre otros documentos.

Diario de Ibiza, 6 de Diciembre de 2012

 

 

 

 

 

 

 

El temple havia de ser església i fortalesa. VICENT GUASCH

Diario de Ibiza, 2 de Diciembre 2012

Camins d'història | 10è aniversari de la mort de Joan Marí Cardona

Festa de Sant Francesc Xavier

Amb motiu del 10è aniversari de la mort de Joan Marí Cardona, i en homenatge i com a continuació de la seua feina, l´Institut d´Estudis Eivissencs, el Diario de Ibiza i el Consell d´Eivissa reediten, coincidint amb les festes dels pobles, alguns dels nombrosos articles que l´historiador i canonge arxiver va publicar als diaris de les Pitiüses.

És cosa evident que les comunitats humanes necessiten un centre d´unió ferma, pel qual tots els membres puguin sentir-se sempre com a participants d´una mateixa comunitat. Per aquesta unió estable s´aconsegueix la col·laboració comuna, perquè en el punt que els uneix tots han de trobar allò que necessiten per enfortir la comunitat, en la qual trobaran, a més de les raons d´unitat, la solució de tot allò que la comunitat té com a objectiu col·lectiu.

Les nostres terres s´han mogut secularment entorn de la vida religiosa cristiana, i per això no és estrany que els conqueridors de 1235 haguessin acordat que, conquistades les illes, el primer pas seria l´erecció d´un temple par-roquial dedicat a Santa Maria. Aquell temple, edificat i reedificat „Eivissa i Formentera varen ser illes molt pobres i amb una població poc nombrosa„, fou el primer punt d´unitat per a tots els pobladors de les nostres illes. Altres temples anaren aixecant-se com a punts secundaris de comunitats allu-nyades de Vila.

A Formentera, on unes circumstàncies especials de situació i extensió motivaren que les terres romanguessin molts d´anys privades de població estable, també se sentí, naturalment, la necessitat de construir un centre visible que donàs la unitat a tots els illencs. No coneixem si els pobladors del segle XIII i de la primera meitat del XIV tengueren algun temple, o si es varen valer del que pogueren construir els silenciosos ermitans de Santa Maria de Formentera, a la Mola. Sols sabem documentalment que els eivissencs de la segona meitat del segle XIV, quan decidiren tornar a Formentera, abans que cap altra necessitat, veieren la de construir un petit temple per poder establir-se a l´illa i repoblar-la. També sabem que el repoblament aleshores no fou possible, entre d´altres raons, per la força dels enemics que tot sovent desembarcaven a les costes.

El bosc va anar creixent a Formentera, fins que els pins i les savines varen cobrir totes les terres. A la darreria del segle XVII, Marc Ferrer de Joan tengué la gosadia de demanar al rei una part d´aquelles terres, i quan anaren a posar fites de la primera gràcia, com si ningú no en sabés res, es varen adonar que el bosc també havia tapat unes tanques, uns corralets, alguna caseta i una capella. Per això Marc Ferrer hagué d´esperar una temporada per poder prendre possessió de tot, com volgué el rei. Aquelles tanques inicials rebien el nom de la Tanca Vella, mentre que la vella capella del segle XIV servia de temple per a tots els nous pobladors. Així, passats uns segles, es veuria complert allò que havien volgut que fos sense sort a la segona meitat del segle XIV. Devora la capelleta, un petit cementeri del qual pogueren servir-se en començar el repoblament definitiu. El nous pobladors de Formentera ja tenien així el punt necessari d´unitat per instal·lar-se a l´illa, com ja ho havien somiat alguns eivissencs anteriors. La capelleta, sembla que amb el nom de Sant Antoni, junt amb el nou cementeri, ajuntaria els nous pobladors en la unitat de la fe i l´esperança cristianes: a la capella foren batejats els nous formenterers, allà se celebraven els nous matrimonis i els qui veieren com la llum de la seua vida s´apagava anaren a reposar dins la terra de la Tanca Vella, al costat de la capelleta. Les festes, com a celebracions de la comunitat, també hagueren de començar entorn de la capelleta, i tal vegada allà començaren les primeres festes de Sant Jaume, sant protector de molts eivissencs que anaren per sempre a Formentera.

Els anys passaven, la població de l´illa pujava i pujava, fins que s´ajuntaren tots a decidir quin havia de ser el futur centre d´unitat que ells edificarien. Ja era clar que un temple més gran era necessari, encara que la construcció seria una càrrega ben pesada. Com que a Formentera encara s´havia de mirar vers la mar per endevinar la presència d´enemics, el futur temple tendria la doble finalitat d´església i de fortalesa, per tal que les necessitats més paleses de tota la comunitat poguessin dur-se a terme de forma unitària. Sant Francesc Xavier seria el sant protector del temple fortalesa. Les restes dels difunts de la Tanca Vella es durien a reposar al cementeri construït darrere l´església nova (1757), que formava part del centre nou d´unitat entre tots els pobladors de Formentera.

Joan Marí Cardona (historiador i canonge arxiver)
Diario de Ibiza, 2 de desembre de 2000     -  Diario de Ibiza, 2 de Diciembre de 2012

 

 


 
 
 
 
 

Libro de visitas

Todavía no hay comentarios.
Introduce el código.
* Campos obligatorios