Torre den Rovira

 

 LA FUNCION DE LAS TORRES DE DEFENSA

 

   Correo electrónico

 

Las torres de defensa se construyeron alrededor de toda la isla con el fin de vigilar la aparición

de naves de piratas sarracenos, que se dedicaban a asolar y saquear los poblados de toda la

costa del Mediterráneo. Cuando eran divisadas durante el día se anunciaba su presencia

mediante nubes de humo y si era por la noche mediante hogueras. Inmediatamente los

habitantes se refugiaban con

sus enseres en los bosques o en las iglesias fortificadas. Como se podrá observar por las

mencionadas torres, la isla se convirtió durante siglos en una fortaleza de occidente contra el

mundo islámico.

 

 

 

El sistema defensiu estava format per 14 talaies que s’aixecaren en el perímetre de les illes Pitiüses entre els segles XVI i XVIII, com a conseqüència de l'elevada inseguretat enfront dels atacs marítims: primer dels turcs i dels pirates barbarescos i, després, de les esquadres angleses, franceses i holandeses.

Les torres erigides en la primera fase als segles XVI i XVII, són quatre: Carregador de sa Sal Rossa, ses Portes, i les de les esglésies de Santa Eulària i de Sant Antoni i no semblen respondre a una mateixa tipologia, en especial la de l’església de Sant Antoni, que és l’única de planta rectangular.

Les altres deu torres: s’Espalmador, d’en Rovira, Punta Prima, Cap d’en Campanitx, Pi des Català, Punta de la Gavina, Cap des Jueu, Port de Balansat, Port de Portinatx i Cap de Barbaria, veren ser construïdes durant una segona fase al segle xviii, responen a un altre esquema. La torre de s’Espalmador, és distinta als dos grups anteriors i fa de transició entre una i altra època, ja que s'acabà 13 anys abans que les nou restants.

A més, entre els segles XV i XVIII es varen construir torres de defensa predials, localitzades en llocs poblats i amb producció agrícola, i que normalment es troben integrades a la casa pagesa. Són de forma circular o quadrangular i es componen de dues plantes amb coberta voltada. Joan Ballester va ser l'encarregat de dirigir la construcció de la majoria d'aquestes torres.

A partir del segle xviii, sota el regnat de Carles III d'Espanya, es van començar a construir les torres de defensa costaneres amb la finalitat de crear un sistema defensiu en tot el litoral. Es col·locaven torres al voltant de tota l'illa i formaven una xarxa que permetia establir comunicació visual entre els punts més estratègics de la costa.

Per comunicar-se entre torre i torre, els senyals visuals que s'hi empraven per a la comunicació eren els focs a la nit i el fum durant el dia. Els focs a les torres es feia directament sobre la plataforma, per tal que fos visible des de lluny, si bé de vegades s'emprà unginy, semblant a una gàbia de ferro penjada d'una perxa, anomenat fester, que també es podia utilitzar com a far.

També, es construïen torres de defensa a les esglésies que les utilitzaven com a refugi del poble i així protegir-se dels enemics. De fet totes les esglésies de les Pitiüses presenten una estratègia de construcció de caire clarament defensiu incloent, fins i tot, pousd'aigua o cisternes en algunes d'aquestes.

Aquestes torres eren construccions militars. Moltes d'elles, van ser construïdes pels musulmans, i més tard varen ser utilitzades pels cristians. Els constructors sabien bastant sobre el terreny on tenien que treballar ja que hi ha llocs on van ser enclavades aquestes torres i estan catalogades per l'IGN.

Es recolzaven en una fonamentació, de perímetre més gran que el de la torre. Si el terreny estava en pendent pronunciat, aquest basament o fonamentació es reforçava, fent-lo doble. Solen tindre diversos pisos, acabats en una terrassa. En el primer pis podíem encontrar la porta que era de fusta i de una o dos fulles. Aquesta porta es situava a una altura a partir dels 2,5 metres. Als 4,5 metres s'accedia a partir d'una escala que es construïa per poder pujar als pisos de més amunt i es podia retirar si hi havia un atac enemic. A més, la pota tenia arcs de ferradura, portant llinda i brancals fetes de carreus.

L'estructura de les torres era de parets i murs gruixuts i normalment de planta circular i secció constant però té una forma troncocònica. Estan fetes amb pedres de maçoneria o de pedra calcària travat amb morter, els constructors utilitzaven un tipus de construcció anomenat tàpia.

La tàpia és un aparell constructiu de peces grans que s'aixeca subjectant dos taulers, omplert el seu interior amb materials, és a dir encofraven els murs. Els materials que utilitzaven era la tova (massa de fang i palla) o pedres amb calç.

La funció que tenien era defensar i advertir a la gent de l'aparició de naus de pirates que sacsejaven els pobles i així els habitants es refugiaven en els boscos o en les esglésies fortificades. Com es podrà observar per les esmentades torres, l'illa es va convertir durant segles en una fortalesa d'occident contra el món islàmic.

 

 


Torres des Carregador de sa Sal

Se encuentra situada al extremo sur de la playa d'en Bossa, en terrenos de la parroquia de Sant Francesc de s'Estany. Desde aquí se ve una bella panorámica con la isla de Formentera delante, a la izquierda toda la extensión de la playa (la más grande de la isla) y al fondo, la ciudad de Eivissa. Esta torre fue concebida para la protección y defensa de los cargadores de sal, de aquí viene su nombre. Construida el siglo XVI por la Universitat con ayuda real, se piensa que está situada encima de otra, quizás de origen árabe, que ya existía. Originalmente toda la planta baja era una única habitación con una puerta. El año 1762 se construyó, incorporándole un nuevo sistema de defensa que incluía un polvorín. Como el resto de torres de defensa consta de una planta baja y un primer piso al cual se sube por una escalera, la de esta tiene la particularidad de ser de tornillo con escalones de una única pieza de maragda. La puerta exterior era defendida por un matacán sostenido por cinco ménsulas, de las cuales se conservan tres casi completas. Esta torre tiene la particularidad que el cuarto principal tiene un hogar de fuego empotrado al muro y un armarito de pared.

Torre del Carregador de sa Sal Rossa

Article principal: Torre des Carregador

38° 52′ 23.70″ N, 1° 24′ 14.51″ E

La Posseïx una forma troncocònica de dos pisos. La fàbrica és de maçoneria. L'escala és de caragol. Des d'ella s'arriba des de la planta baixa fins a la plataforma. Es troba en l'interior del mur. El contacte de l'escala amb l'exterior en la part superior es trobava protegit per una garita, que avui no es troba present. Les aigües són evacuades per mitjà de tres gàrgoles. L'entrada es troba en la planta baixa. Existia una porta de fusta protegida per un tranc per a bloquejar-la. El vestíbul es trobava edificat per mitjà de carreus i realitzava una petita orientació cap a la dreta i cap a l'esquerra. No existeix sagetera en el vestíbul. Al principi la planta baixa era d'una sola peça, però en el segle xviii amb la finalitat d'adequar-la a les necessitats de l'artilleria es va construir un apared per a albergar el polvorí. Per aquest motiu se li va construir un respirador foradant els murs de la torre.

Existeix un senyal indicatiu d'aquest record doncs el seu constructor va gravar la data de 1763 en record de l'esdeveniment. La porta es trobava protegida per un matacà amb cinc mènsules; avui només ens queden tres. En la planta baixa existeix una llar amb xemeneia dirigida cap a la plataforma. La torre posseïx una petita tronera que assegura la seva ventilació.

La seva gran capacitat interior, que permetia acollir 150 o 200 persones diferencia aquesta torre de la resta, que únicament havien d'acollir el personal de servei que hi havia destinat, els queviures i les armes i les municions per a la seva defensa. La torre es va concebre com a refugi col·lectiu per als pobladors de la rodalia i, molt especialment, per als qui treballaven en la recol·lecció de la sal.

Amb el decurs del temps la importància d'aquesta torre anà minvant, a diferència de la de ses Portes, i la de s'Espalmador, que defensaven el pas entre Eivissa i Formentera. Els dos torrers que tenia assignats varen prestar servei a la torre fins a 1867, quan el cos fou dissolt.

 


Torre des Savinar

Situada sobre la punta de la Oliva (cap des Jueu) en terrenos de la parroquia des Cubells, ante los islotes des Vedrà y des Vedranell, se levanta sobre un acantilado de más de 200 metros sobre el nivel del mar desde donde, en algunas ocasiones, pueden verse las costas de la península Ibérica. 

Esta torre (también conocida como del Pirata, debido a la novela de Blasco Ibáñez 'Los muertos mandan', la trama de la cual acontece en este lugar), fue diseñada hacia el año 1756 por el ingeniero director del reino de Mallorca, Ballester, pero su construcción no quedaría finalizada hasta el 26 de octubre de 1763. 

Consta de dos pisos, el primero está dividido en dos partes iguales: uno corresponde al frente marítimo, mientras que el otro está subdividido a la vez en dos mitades de diferentes medidas; de estas, una estaba destinada al polvorín y, la más grande, tiene una escalera adosada al muro que lleva a la planta superior.

 

 

Torre des Savinar

La atalaya de vigilancia con el paisaje más espectacular de Ibiza

 
 
Municipio Sant Josep de Sa Talaia
Zona Es Cubells

La Torre des Savinar, también conocida como Torre del Pirata o Torre des Cap des Jueu, se erige, en opinión de muchos ibicencos, en el lugar más bello de la isla. Se encuentra en el interior de la Reserva Natural de Cala d’Hort, colgada sobre un acantilado, frente a los islotes de Es Vedrà y Es Vedranell. Se terminó de construir en 1756 y, aunque se proyectó como torre artillera, nunca llegó a albergar cañones, limitándose a servir como atalaya de vigilancia.

La de Es savinar es la única torre que conserva su puerta original en la entrada superior, accesible a través de una rampa. El sobrenombre de Torre del Pirata lo recibió del escritor Vicente Blasco Ibáñez en su novela ‘Los muertos mandan’. El protagonista de la novela, Jaime Febrer vivía en esta torre, que actualmente es propiedad de una familia deSant Josep.

 

Torre del Cap des Jueu

Article principal: Torre des Savinar

38° 52′ 25.79″ N, 1° 13′ 42.61″ E

Aquesta torre també és coneguda com Torre del Pirata, a causa de la novel·la de Blasco Ibáñez "Los muertos mandan", ja que la trama d'aquesta s'esdevé en aquest lloc. Fou dissenyada cap a l'any 1756 per l'enginyer director del regne de Mallorca, Joan Ballester, però la seva construcció no quedaria finalitzada fins al 26 d'octubre de 1763.

També rep el nom de Torre des Savinar, Torre de S'Oliva, Torre des Freu. Es troba situada en el Cap del Jueu, en la Punta de l'Oliva, al sud-oest d'Eivissa. La seva disposició és impressionant doncs es troba sobre un penya-segat de 200 metres sobre el mar i davant a més es situen els espectaculars illots d'Es Vedrà i Es Vedranell. Pertany a la parròquia d'Es Cubells, en el municipi de Sant Josep. És la torre més alta de totes les torres eivissenques. Es pot albirar, en alguns moments, les costes de la península ibèrica.

És una construcció troncocònica de dos pisos. La base del parapet és lleugerament superior al tronc de la torre. Es adapta a la irregularitat del terreny. Presenta dos cordons d'adorn: un a l'altura del primer pis i l'altre en la unió del cos de construcció amb el parapet. Presenta diferents obertures: la porta-finestra, una finestra en posició oposada a aquesta porta, un respirador per al polvorí en la planta baixa i una tronera en el dipòsit de queviures. La fàbrica és de maçoneria. La volta de la càmera principal presenta carreus. Disposa d'una escala de caragol que va per dintre del mur i arriba fins a la plataforma. La planta baixa presenta dues parts: una és la farcida i massissa que és la qual es troba orientada cap al mar; l'altra al seu torn es troba dividida en dues parts, de diferent grandària: la més petita era el polvorí i la major la qual presenta l'escala que conduïx a la planta superior. No posseïx la mena de torretes emmerlades de la plataforma. De la seva matacà encara conserva 4 mènsules. En el seu vestíbul es pot observar una sagetera encegada. En realitat és l'única torre d'Eivissa que no ha sofert a l'obertura d'una porta en la seva planta baixa. S'ha seguit utilitzant la primitiva porta per mitjà de la col·locació d'una rampa construïda en maçoneria per a accedir a ella.

Torre de Comte (o d'en Rovira)

Conocida también como torre d'en Rovira, se encuentra situada en la punta del mismo nombre, en la parroquia de Sant Agustí des Vedrà. Dentro de las de su categoría es una torre de primera clase, por lo tanto de volumetría más grande que otros construidas contemporáneamente en las islas Pitiüses. La puerta original está sita al primer piso. Esta torre fue habilitada como vivienda hace años sin que fuera alterado excesivamente su aspecto externo. En la actualidad conserva las cuatro ménsulas del matacán. El diseño de esta torre fue realizado por el ingeniero Ballester alrededor del año 1756 y llevado a cabo el año 1763 por el también ingeniero García Martínez. Su construcción se realizó con el fin de proteger la costa ibicenca de poniente entre la iglesia de Sant Antoni y la torre des cap des Savinar. No consta que esta torre interviniera en ninguna acción defensiva destacada.

Torre de Compte

Article principal: Torre de Compte

38° 58′ 21.75″ N, 1° 13′ 49.79″ E

Avui dia també és coneguda com Torre d'En Rovira. Es troba emplaçada en la punta de Rovira, que és el l'últim extrem de la badia de Sant Antoni, pel costat Sud. Es troba sobre una cota de 12 metres i enfront d'ella és possible observar un conjunt d'illots, el Bosc, l'Espart, les illes Bledes, per o sobre tots destaca la imponent illa de Conillera. Encara que es troba envoltada d'un entorn immediat de tipus rocós, prop d'ella existeixen intenses pinnades. La torre està emplaçada dintre de la parròquia de San Agustí, en el municipi de Sant Josep.

Torre de ses Portes

 

38° 49′ 55.82″ N, 1° 24′ 21.04″ E

Esta torre de defensa sita en la punta del mismo nombre se cree que fue construida en el siglo XVI, según la referencia escrita que consta en el manuscrito de Vicent Nicolau, datado en 1620, del cual se aprovechó el padre capuchino Cayetano de Mallorca, autor de la Resumpta Historica publicada por el Ayuntamiento de Eivissa el 1751 y que se transcribe de la siguiente manera en ell libro 'Torres y piratas en las islas Pitiusas' de Eduardo J. Posadas López: " Es muy cómoda la punta o cabo que le está al lado que llaman Punta de las Puertas, llamada así porque en el faro que hay entre la isla de Ibiza y Formentera yacen tres isletas, que son tres pasaderas que llaman puertas. En este sitio había antiguamente una muy útil almadraba que se abandonó por haber muerto los operarios que trabajaban en ella y no se pudo restablecer por no encontrarse número de personas con la habilidad que se requiere para el intento. Por eso se construyó en ese puesto una torre con suficiente artillería para defensa de la pesca, que habiéndose abandonado ésta, quedó aquella inútil. El Rey nuestro Sr., que Dios guarde, ha mandado reedificarla y con la que se ha construído de nuevo en la isla del Espalmador junto a Formentera, cruzándose los fuegos, queda asegurado el faro y defendido contra los argelinos y corsarios".


La torre de ses Portes, que con la torre des Ram, configuran el extremo sur de la isla, fue construida en 1750 y armada con tres cañones. Militarmente fue abandonada en el siglo XIX. En su estadio final se trata de una estructura de cuerpo ligeramente troncocónico con dos plantas cubiertas por una vuelta en sus adentros, además de la plataforma superior. En la actualidad tiene una puerta en la planta baja y otra en el primer piso. Conserva todavía tres ménsulas que originalmente aguantaban un matacán, hoy en día desaparecido.

 

 a Torre de ses Portes es equidistante entre las playas deSes Salines y Es Cavallet, en pleno Parque Natural, y forma parte del sistema defensivo frente a las incursiones piratas. Destaca por su elevada altura y consta de dos plantas, comunicadas por una escalera de caracol. Fue edificada en 1749, aprovechando la estructura de otro antiguo refugio de vigilancia del siglo XVII. Se trata de una de las primeras que se habilitaron en la isla y, junto con la situada en el islote de S’Espalmador, protegía los estanques de las salinas así como el paso de Es Freus, rumbo a Formentera, ya que el fuego cruzado de ambas impedía el avance de cualquier embarcación enemiga.

Al pie de la torre hay unas pocas casetas varadero, en un rincón costero idílico donde el agua adquiere un intenso color turquesa. El paseo hasta la torre, tanto desde Es Cavallet como desde Ses Salines, es uno de los más atractivos que pueden realizarse por el Parque Natural.


Article principal: Torre de Ses Portes

 

Torre de Portinatx

La Torre de Portinatx, funcionó en tiempos pasados como torre de vigilancia costera y fue construida durante el siglo XVIII. Su objetivo era controlar la costa norte de la isla, especialmente abrupta. Sus obras se dieron por acabadas oficialmente el día 26 de octubre de 1763. No recibió nunca dotación de artillería y su función fue de observación y talaya. La edificación estuvo proyectada por el ingeniero Ballester y está constituida de una manera bastante sencilla. Se trata de una construcción cónica con dos plantas.

Ubicación: A esta torre de defensa se puede acceder tomando la carretera que llega hasta S'Arenal Petit de Portinatx, y después de un recorrido de aproximadamente 1 km se llega a la Torre que se encuentra situada cerca de algunas edificaciones turísticas.

 

Torre del Port de Portinatx

Article principal: Torre de Portinatx

39° 6′ 42.86″ N, 1° 30′ 30.24″ E

 Es troba situada en un dels extrems que tanca el port de Portinatx, en el terme municipal deSant Joan de Labritja. La seva cota és de 45 metres. S'observa un bell panorama visual des d'ella, tot i que es troba envoltada d'excessives urbanitzacions.

Aquesta talaia defensiva tenia com a objectiu controlar la costa nord de l'illa, especialment abrupta. Les seves obres es van donar oficialment per acabades el dia 26 d'octubre de 1763. No va rebre mai dotació d'artilleria i la seva funció va ser d'observació i talaia, amb dos torrers.

S'hi arriba agafant la carretera que arriba a s'Arenal Petit de Portinatx, i després d'un recorregut d'aproximadament 1 km s'arriba a la torre, envoltada d'algunes edificacions turístiques.

 

 

 

 

 

Torre des Molar

Esta torre forma parte de la red defensiva costera ideada por Calvi, como complemento a las murades de la ciudad. Sus obras se dieron oficialmente por acabadas el mismo día que las de la Torre del judío, Cala d'Hort y la de Portinatx, el día 26 de octubre de 1763. Domina la parte norte de la isla. No recibió nunca dotación de artillería, pero cuando se creó el cuerpo de Torrers, llegó a recibir dos funcionarios que la usaron como talaya de observación.

Ubicación: Se llega desde el Port de Sant Miquel, por la carretera que va hacia la urbanización de Na Xamena y a 1 km se deberá coger el desvío que existe por un camino de piedra hacia la derecha.  Otra forma de llegar es desde la playa del Port de Sant Miquel, a través de un sendero que transcurre bordeando la costa.

 

Torre des Molar

39° 5′ 12.28″ N, 1° 26′ 3.77″ E

 També es diu Torre del Port de Balansat i Torre de Sant Miquel. Es troba situada en l'entrada del port de San Miguel o també anomenat Balansat. Se situa a la part alta de la Punta de Sa Creu. Està dintre de la parròquia de San Miguel, en el municipi de Sant Joan. Domina la part nord de l'illa. A la seva dreta es troba el port de sant Miguel i a la seva esquerra l'illa Murada. La costa es troba propera als 100 metres i resulten impressionants els penya-segats sobre els quals es troba. És una de les torres que es troba a més altura, juntament amb la torre del Cap del Jueu. El panorama que s'observa és grandiós.

Les seves obres es van donar oficialment per acabades el mateix dia que les de la Torre del Jueu, Cala d'Hort i la de Portinatx, el dia 26 d'octubre de 1763. No va rebre mai la seva dotació d'artilleria, però quan es va crear el cos de Torrers, va arribar a rebre dos funcionaris que la van fer servir com a talaia d'observació.

S'hi arriba, des del Port de Sant Miquel, per la carretera que va a Na Xamena desviant-se passat 1 km per un camí a la dreta, o bé des de la platja del Port de Sant Miquel, per un camí que transcorre a la vora de la costa.

LIBROS DE LAS TORRES

7. Bibliografía

  • Serra, J. J. Fortificacions rurals a l’illa d’Eivissa. Les torres de refugi predials. Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Eivissa 2000.
  • Posadas, E. Torres y piratas en las islas Pitiusas, Ibiza 1989.
  • Marí, J. Els llibres d’Entreveniments, Eivissa 1981.
  • Ferrer, M., Ferrer, A. Torres de defensa de Santa Eulalia: aportación al conocimiento del patrimonio histórico del municipio de Santa Eulària des Riu (M. Ferrer, D.L.) 1988.
  • Torres, E. Guía de arquitectura de Ibiza y Formentera (Islas Pitiusas), Publicacions del Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya, Barcelona 1981.

Torre del Cap de Campanitx

Article principal: Torre d'en Valls

39° 2′ 4.65″ N, 1° 37′ 8.65″ E

També es coneix com a Torre d'En Valls. Es troba situada en el municipi de Santa Eulària des Riu, parròquia de Sant Carles de Peralta, en la punta d'En Valls al Cap de Campanitx. La seua cota es troba a 67 m. sobre el nivell del mar.

Va ser projectada per Joan Ballester i la seva construcció va finalitzar el 1763. Va ser destruïda gairebé totalment el 1846 mitjançant una explosió del polvorí deguda a que un raig d'una tempesta entrà al polvorí produint una forta deflagració. La torre es va partir en dos i una meitat va quedar en peu i l'altra totalment va volar pels aires.

Per accedir fins a la torre es pot anar per la carretera des de Sant Carles a Pou des Lleó, uns 500m a l'esquerra abans de Cala Boix agafem la carretera fins a Cala Negra i des d'allà surt un camí de terra, que ens durà als peus de la torre

TORRE DES TONIETS

TORRE DE CAS SERRES DE BAIX

SA TORRE BLANCA

TORRE COLL DES JONDAL

TORRE DE CAN GUIMÓ

 

 

ESTAN EN ZONA DE ATZARO TODAS

TORRE DE CAN MONTSERRAT  O TORRE DE ATZARO

TORRE DE CAN RIERO O DE CAN OBRADOR

TORRES DE BALAFIA

 La torre de can Rieró tiene una visual territorial importante. Se trata de un elemento bastante visible desde buena parte de la llanura de Atzaró y desde el monte del mismo nombre y tiene visión directa no solo con la torre de can Rieró, sinó, incluso, con las torres de Balafia.

 

 

TORRE DE CAN MATA

TORRE DE CAN MASEUET

TORRE DE CAN MARC

TORRE DE CAN RAMON DEN JAUME

TORRE DE CAN GUILLEMÓ

 

TORRE DE CAN PERE MOSSON

 MOLINOS HARINEROS DE ALBARQUETA

MOLINO HARINERO DE CAS GOVERNADOR

T

 

 la torre des Toniets, de Cas Serres de Baix i sa Torre Blanca 

Coll des Jondal, de Can Guimó, de Can Montserrat, de Can Rieró o de Can Obrador


las torres de can Mata (IPCE: R-I-51-0008628), can Maseuet (IPCE: R-I- 51-0008622), sa Torre (IPCE: R-I-51-0008616), s’Alzina (IPCE: R-I -51-0008650), torre d’en Marc (IPCE: R-I-51-0008649), de can Ramon d’en Jaume (IPCE: R-I-51-0008611) y de can Guillemó (IPCE: R-I-51- 0008607

 

 que como ya se ha dicho, se refiere a bienes militares - de al menos dos torres, que en realidad pertenecen a molinos harineros, como el de Albarqueta (IPCE: R-I- 51-0008637) y el de cas Governador (IPCE: R-I-51-0008619).

 

 


Declaración BIC torre de Can Montserrat en Santa Eulària del Riu, Ibiza

fabian | 22 Març, 2011 15:42

Declaración como Bien de Interés Cultural (BIC), tipología de monumento, la torre de can Montserrat, TM de Santa Eulària des Riu.

 

 



Nota aclaratoria

La mayor parte de las torres defensivas rurales de la isdla de Ibiza, conocidas también como torres de refugio, fueron protegidas a raíz de la redacción del Inventario del Patrimonio Cultural Español, el año 1968. En este mismo inventario, se recogieron también todas las torres de defensa costeras de las islas Pitiusas.

De hecho, este inventario llevaba a la práctica un decreto muy importante para todo el país, del año 1942, que protegía genéricamente los monumentos defensivos de España fuese cual fuese su estado de ruina (Decreto de 22 de abril de 1949 sobre protección de los castillos españoles, BOE núm. 125, 5 de mayo de 1949), pero sin especificarlos en concreto.

La realidad es que una parte importante de las torres de refugio del campo de Ibiza no fue integrada en el inventario de 1968 en el momento de su redacción, tratándose en definitiva de una situación, que salvo algunas declaraciones recientes y muy puntuales, como la torre des Toniets, de Cas Serres de Baix i sa Torre Blanca, se mantiene todavía a día de hoy.

Tal vez, por simple omisión o por su desconocimiento, una cantidad bastante significativa, exactamente alrededor de una treintena, de estas torres ibicencas no llegó nunca a formar parte de dicho inventario, de manera que a día de hoy pueden considerarse elementos desprotegidos.

Es cierto que un grupo de las torres no declaradas, habiendo padecido mutilaciones importantes y, sobre todo, a causa de su incorporación a los casaments y a su habitual disfraz, estaban en una situación que hacia poco vistosa su presencia física.

En cambio, la ausencia de otras, como las de Coll des Jondal, de Can Guimó, de Can Montserrat, de Can Rieró o de Can Obrador es mas difícil de justificar al ser monumentos cuya conservación y visibilidad no desmerece en nada con el resto, que si fueron inventariadas.

Las imprecisiones de dicho inventario no acabaron aquí porque, por una parte, de otras torres que si figuran se desconoce, incluso, su existencia real. Es el caso, por ejemplo, de las torres de can Mata (IPCE: R-I-51-0008628), can Maseuet (IPCE: R-I- 51-0008622), sa Torre (IPCE: R-I-51-0008616), s’Alzina (IPCE: R-I -51-0008650), torre d’en Marc (IPCE: R-I-51-0008649), de can Ramon d’en Jaume (IPCE: R-I-51-0008611) y de can Guillemó (IPCE: R-I-51- 0008607).

Por otra parte, hay también la inclusión errónea en este inventario - que como ya se ha dicho, se refiere a bienes militares - de al menos dos torres, que en realidad pertenecen a molinos harineros, como el de Albarqueta (IPCE: R-I- 51-0008637) y el de cas Governador (IPCE: R-I-51-0008619).

Es voluntad del Departamento de Política Patrimonial y Agrícola del Consell de Eivissa la actualización del registro y la protección de estos elementos defensivos, con la plena incorporación administrativa de las torres omitidas en su día en el listado de Bienes de Interés Cultural, con la tipología de monumentos y, al mismo tiempo, la supresión de otras catalogadas cuya existencia no es real y también la reclasificación de los molinos harineros que equivocadamente figuran como elementos de defensa.

La presente memoria, que trata de la torre de can Montserrat, se integra en una primera parte de las actuaciones previstas por parte de este Departamento, donde también y al mismo tiempo, figuran las torres de can Rieró y can Obrador.

Se trata, sin duda de las torres mejor conservadas del grupo de no inventariadas por el Patrimonio Cultural Español hasta la fecha.

1. Situación geográfica y topográfica de la torre de Can Montserrat

  • Municipio: Santa Eulària des Riu
  • Parroquia: Sant Carles de Peralta
  • Zona: Atzaró

La torre de can Montserrat se encuentra en la vertiente de una colina que queda justo a levante del ponte de Atzaró. Está frente a una casa payesa, completamente en ruinas, conocida como Can Jordi, de la cual solo quedan las partes medias y bajas de los muros y los cimientos.

Por la parte posterior, es decir la del sur, una solana de cultivo con paredes de piedra ha hecho subir el terreno hasta cerrar toda la parte sur y este del zócalo de la torre, que ahora solo es visible en los sectores restantes.

A pocos metros hacia el sur hay otra casa payesa, conocida como can Montserrat, de la cual coge el nombre la torre que está habitada y en aparente buen estado.

Las coordenadas UTM son:

  • X 473108.99
  • Y 4320639.21

La torre de can Montserrat se encuentra aproximadamente a 95 m snm en un terreno inclinado hacia el este y poblado de paredes de piedra y solanas.

Señalar también que justo a 1200 m a poniente de la torre de Can Rieró, entre las cuales hay una visión directa, viéndose también las torres de Balafia y la torre de can Pere Mosson, que se encuentran a poniente de la de can Montserrat y la de can Rieró.

Se llega por diversos caminos que enlazan con la carretera que une la de Sant Joan y la de Sant Carles, de la cual queda al sur, a 1.100 m en línea recta.

2. Descripción de la torre de can Montserrat

Este elemento defensivo esta compuesto por un cuerpo perfectamente cilíndrico y, en la base, un zócalo cónico de relativa altura. Conserva completas las dos plantas y el parapeto, este ultimo un poco rebajado.

Como la inmensa mayoría de las ibicencas, tiene una sola puerta de acceso, en la planta baja, que mira hacia el N-NE. Esta puerta cubierta con un arco rebajado conlleva cuatro escalones y llega a un pasadizo que atraviesa el grueso muro y se inclina hacia la izquierda y con un perfil un poco curvado. En frente había un murete que aumentaba la protección complicando el paso de los eventuales atacantes, actualmente eliminado de manera parcial. Dicho pasadizo conduce a la estancia baja, que es lisa y cilíndrica y cubierta por una bóveda de mampostería apuntada, hecha por el sistema de acercamiento de hiladas

Una trampilla, situada típicamente a la izquierda del pasadizo de acceso, perforada en la bóveda conduce a la planta alta. Esta parece ser lisa y con un diámetro un poco superior al de la planta baja al ser en este sector el muro perimetral un poco mas delgado. Está cubierta con una bóveda idéntica a la descrita anteriormente donde, otra trampilla permite el acceso vertical a la plataforma superior, que está rodeada por un paramento de poca altura.

La torre esta construida con muros de unos 1.80 m en planta baja, decreciendo el grueso en altura por el interior, con doble paramento de mampostería rellenados en su interior. El paramento externo, que es perfectamente visible al haber desaparecido la mayor parte del enlucido de tierra y cal que tenia originalmente, tiene una gran belleza, ya que esta muy bien conservado y se puede apreciar de arriba a abajo, perfectamente su técnica en espina de pez (l’opus spicatum dels romans) las hiladas del cual están alternadas por líneas horizontales de pequeña piedra plana.

El zócalo presenta una técnica diferente con la inclusión de grandes piedras.

3. Datos históricos de la torre de can Montserrat

La torre de can Montserrat es también conocida como torre de Atzaró.

La primera mención histórica de esta torre se encuentra en los Llibres d’Entreveniments y fecha de 1767.

No es tienen otras noticias literarias sobre esta torre, que probablemente fuese construida a finales del siglo XVI o ya en el siglo XVII.

4. Estado actual de conservación de la torre de can Montserrat

En líneas generales la conservación de la torre de can Montserrat es muy buena.

En este sentido está el hecho de que todavía se mantiene completa de arriba a abajo, juntamente con todos sus elementos característicos.

Presenta, que por otra parte es lógico, algunas patologías causadas por humedades, lluvias, erosiones naturales, etc. Éstas son reversibles y no desmerecen en nada el valor del monumento.

5. Figura y alcance de la declaración

La propuesta va en el mismo sentido que el resto de elementos de su género en Ibiza, es decir el de Bien de Interés Cultural con la tipología de monumentos, que por sus características es la indudablemente conviene en este bien patrimonial.

En cuanto al alcance de la declaración, visto por otra parte, el hecho que de manera paralela se fija un entorno de protección, éste se circunscribe exclusivamente al que es la propia torre tanto su interior como su exterior.

6. Entorno de protección

La torre de can Rieró tiene una visual territorial importante. Se trata de un elemento bastante visible desde buena parte de la llanura de Atzaró y desde el monte del mismo nombre y tiene visión directa no solo con la torre de can Rieró, sinó, incluso, con las torres de Balafia.

Por otra parte, esta torre tiene en la vertiente de poniente de la colina donde se implanta un marco tradicional y original muy bien conservado hasta la fecha. Es un contexto indisoluble que, por tanto, es necesario proteger.

En este sentido, se emite propuesta que figura en plano/foto incorporado al presente documento y delimitado por una línea roja, considerando que se trata de un espacio inherente a la torre, en buena parte marcado por caminos cuya preservación será, simultáneamente, la conservación del contexto original de la torre.

7. Bibliografía

  • Serra, J. J. Fortificacions rurals a l’illa d’Eivissa. Les torres de refugi predials. Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Eivissa 2000.
  • Posadas, E. Torres y piratas en las islas Pitiusas, Ibiza 1989.
  • Marí, J. Els llibres d’Entreveniments, Eivissa 1981.
  • Ferrer, M., Ferrer, A. Torres de defensa de Santa Eulalia: aportación al conocimiento del patrimonio histórico del municipio de Santa Eulària des Riu (M. Ferrer, D.L.) 1988.
  • Torres, E. Guía de arquitectura de Ibiza y Formentera (Islas Pitiusas), Publicacions del Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya, Barcelona 1981.

Torre de s'Espalmador

38° 47′ 5.53″ N, 1° 25′ 4.67″ E

 

També anomenada de sa Guardiola. És una fortalesa troncocònica amb dues pisis i plataforma. El seu parapet presenta la possibilitat de cinc canoneres i disposa de sismerlets. La fàbrica és de maçoneria. Tots les obertures són de cadirat. Per a accedir a la càmera principal es puja per una escala pegada a la paret. La sortida a la plataforma es realitza a través d'una garita circular amb la coberta de tipus ogival. La planta baixa presenta dos respiradors doncs i a la torre existia un polvorí; a més existeix una tronera per a la ventilació i altra obertura en l'escala d'accés al pis superior.

Al abandonar-se la torre, va ser modificada obrint-se una porta en la part baixa. Un a part de l'escala i de la garita estan en estat de ruïna.

Torre del Cap de Barbaria

38° 38′ 37.57″ N, 1° 23′ 47.59″ E

En els primers documents es denominava Torre d'en Garroveret per la seua situació a la punta del mateix nom. Es troba al cap de Barbaria de l'illa de Formentera i abasta l'orientació sud i sud-est de l'illa. És la torre de vigilància més meridional de les Pitiüses. La seua cota és de 65 metres sobre el mar i està construïda sobre terreny pedregós. Representa la torre més avançada de totes les torres de les illes Pitiüses en la seva orientació africana, font dels atacs dels corsaris que rebien aquestes illes.

Fou construïda el 1763 per l'enginyer García Martínez, amb projecte de Joan Ballester. Era una torre de defensa activa, que comptava amb un dels canons que eren a l'Església de Sant Francesc Xavier. Tanmateix, el 1824 va ser desartillada, convertint-se exclusivament en una torre de vigilància.

Té nou metres d'altura, i està dividida en dues plantes. La plataforma superior disposa degarita. La porta d'accés es troba al pis superior; des d'allà s'arriba al pis inferior i a la plataforma per unes escales adossades al mur. Està construïda amb pedra calcària i morter de calç.

Torre de la Gavina

38° 43′ 3.24″ N, 1° 22′ 55.1″ E

La seua localització és a la punta de la Gavina, al municipi de l'illa de Formentera dins la finca de can Marroig sobre d'un penya-segat de Portossalè. Domina la costa de Ponent.

Disposa d'edifici troncocònic de dos pisos i plataforma amb parapet. La fàbrica és de maçoneria i es reforça amb carreus en determinades parts més estratègiques. No posseeix cap mena de torretes emmerletades ni matacà. Els murs presenten forta erosió. No disposa de porta a nivell de planta baixa, ni tampoc va disposar de peces d'artilleria allotjades permanentment.

Torre de Punta Prima

38° 43′ 22.42″ N, 1° 28′ 14.84″ E

Es troba situada a la part est de Punta Prima a l'illa de Formentera, a la parròquia de Sant Ferran. Domina la part nord de l'illa de Formentera.

És una fortificació troncocònica amb dos pisos d'altura i una plataforma en la part superior. La fàbrica és de maçoneria i i troba reforçada amb algunes parts en cadirat. Les parets de la cara principal no posseïxen troneres i si apareix una finestra en posició oposada a la porta. En la planta baixa s'observa una tronera i un respirador per al polvorí. Desgraciadament presenta destruïdes algunes de les seves parts com el matacà, la porta, l'escala de caragol i la mena de torretes emmerletades de la plataforma superior. Disposa de dos cordons amb funció decorativa: un a l'altura de la primera planta i l'altre en la part superior el punt d'unió del cos de l tronc amb el parapet.

2011-01-16_Aspecto actual de la torre des Pi des Català. El interior se encuentra lleno de pintadas y desperdicios. C. C

Torre del Pi des Català

38° 41′ 13.93″ N, 1° 27′ 5.07″ E

També anomenada Torre de Migjorn. Es troba en l'illa de Formentera prenent el seu nom de lavénda on s’ubica. La seua ubicació és a 230 m de la platja de Migjorn, sobre una superfície rocosa. Segons Eduardo J. Posadas López, la seua execució finalitzà el 1763. La seva cota és de 23 metres i el seu entorn està poblat de pins i bosc baix. La seua panoràmica permet observar tota la part sud de l'illa controlant la franja compresa entre la punta de sa Fragata i la punta de l’Anguila, alhora que disposa de visió directa sobre l’església fortificada de Sant Francesc Xavier.

Torres església

La funció d'ambdues edificacions era salvaguardar a la població de la zona i emparar a les naus. Avui dia apareixen com un sol cos arquitectònic

Torre de Sant Antoni

38° 58′ 51.67″ N, 1° 18′ 16.22″ E

L'església de Sant Antoni de Portmany és la més antiga de l'illa, descomptant la catedral d'Eivissa ja que va obtenir llicència de construcció l'any 1305 . Corresponia a un dels quatre quartons amb els quals l'illa va quedar repartida a partir de la conquesta als musulmans. Destaca el caràcter militar de la torre per la seva silueta clarament militar, els seus gruixuts murs i la sagetera que defensava l'antiga porta.

Des de dalt de la torre de l'església, es feien senyals de foc i fum, o es feia brular corn per avisar que tothom havia de refugiar-se a dins. Degut a la seua missió defensiva, l'església no té finestres, i damunt de la seua torre hi havia dos canons que disparaven cap a sa Conillera des que en el segle xvila Universitat d'Eivissa la va dotar d'artilleria. Les portes de l'església eren de ferro perquè no es poguessin cremar; i darrere la porta de l'entrada s'hi travessava una grossa biga de savina perquè quedàs ben segur que no es podia obrir la porta. Dins l'església també hi havia un pou d'aigua per proveir-se durant el temps que havien d'estar tancats. Si els enemics s'acostaven a la porta d'entrada els hi tiraven oli bullent des de dalt del campana

Torre de Santa Eulària

38° 59′ 1.25″ N, 1° 31′ 45.86″ E

S'hi coneix també com Torre del Puig de Missa perquè està situada a la part alta d'aquest puig, a una cota de 54 metres. Es troba emplaçada entre el riu i la població de Santa Eulària des Riu. Disposa d'una excel·lent panoràmica sobre el conjunt de terres i de costa de la població. Ja existia en el segle xvi. Totes les cròniques es refereixen a ella sempre relacionada amb l'església a la pertanyia. L'església i la torre són dues obres distintes i realitzades en diferents èpoques. La unió de les dues és una forma forçada d'acoblament. El 1769 disposava de dos canons. Presentava torrers per a la seva vigilància i defensa.

Torres refugi predials

Es tracta de petites fortaleses "familiars" utilitzades pels habitants d'una alqueria o predi, per això l'adjectiu de predial.

Les torres de defensa d'aquest tipus, eren de caràcter militar i concebudes per iniciativa estatal, la funció principal d'aquestes fortificacions rurals no era la de servir de lloc de guaita ni de bastió per fer front a un eventual atac enemic, sinó de donar segur refugi als habitants del camp durant les "ràtziespirates, tan freqüents com fugaces, el principal objectiu era sempre la captura depresoners, que eren utilitzats com a moneda de canvi o com a mercaderia en els mercats esclavistes.

Es varen construir entre els segles XV i XVIII i solen localitzar-se en llocs poblats i amb producció agrícola, normalment es troben integrades a la casa. Forma circular o quadrangular i es componen de dues plantes amb coberta voltada. Dos pisos voltats, la planta baixa era el polvorí. La porta d'accés se situava a l'altura del primer pis.

A partir del 1.867 el Ministeri de Guerra els va transferir a Hisenda, després de dissoldre el Cos de torreters. Des d'aquest moment els propietaris dels terrenys on es troben localitzades els han destinat a diversos usos. Per defensar-se d'ells es va organitzar una xarxa de torres de vigilància i de defensa, predominantment entre els mesos d'abril i setembre.

Les Torres Predials que hi ha construïdes a les Pitiüses són:

[modifica]Torre de Can Montserrat

39° 1′ 9.15″ N, 1° 30′ 37.86″ E

També coneguda com Torre d'Atzaró. La seua situació geogràfica i topogràfica de la Torre de Can Montserrat és al municipi de Santa Eulària des Riu, parròquia de Sant Carles de Peralta a la finca d'Atzaró.

La torre de can Montserrat es troba a la vessant d'un turó que queda just a llevant del posa't d'Atzaró. Està davant d'una casa pagesa, completament en ruïnes, coneguda com Can Jordi, de la qual només queden les parts mitjanes i baixes dels murs i els fonaments. Per la part posterior, és a dir la del sud, una solana de cultiu amb parets de pedra ha fet pujar el terreny fins a tancar tota la part sud i est del sòcol de la torre, que ara només és visible en els sectors restants. A pocs metres cap al sud hi ha una altra casa pagesa, coneguda com a can Montserrat, de la qual agafa el nom la torre que està habitada i en aparent bon estat.

La torre de can Montserrat es troba aproximadament a 95 m en un terreny inclinat cap a l'est i poblat de parets de pedra i solanes. A més, just a 1200 ma ponent de la torre de Can Riera, entre les quals hi ha una visió directa, veient-se també les torres de Balàfia i la torre de can Pere Mosson, que es troben a ponent de la de can Montserrat i la de can Riera. S'hi arriba per diversos camins que enllacen amb la carretera que uneix la de Sant Joan i la de Sant Carles, de la qual queda al sud, a 1.100 m en línia recta.